El
xoriço és un
embotit adobat, versió picant del
xoriç típica de la
península Ibèrica i de Llatinoamèrica preparada amb
pebre bord en pols.
Recepta
En un anònim castellà del segle XVI titulat
Manual de mugeres en el qual se contienen muchas y diversas reçeutas muy buenas
(Manual de dones el qual conté moltes i diverses receptes molt bones)
es detalla la "Receta para hacer chorizos" (Recepta per a fer xoriços):
| « |
Carne de puerco magra y gorda
picada, harina muy cernida, ajos mondados, clavos molidos, vino blanco,
sal la que fuere menester. Amasarlo todo con el vino y después de
masado, dejarlo en un vaso cubierto un día natural. Y después henchir
las tripas de vaca o puerco, cual quisiéredes, de esta masa y ponerlas a
secar al humo. |
» |
Cita traduïda al català:
| « |
Carn de porc magra i gruixuda
capolada, farina molt cernuda, alls pelats, claus mòlts, vi blanc, de
sal la que s'hagi de menester. Amasseu-ho tot amb el vi i després
deixeu-ho en un got cobert un dia natural. I després embotiu les tripes
de vaca o porc d'aquesta massa i poseu-les a assecar al fum. |
» |
El
xoriço és especialment conegut
en la seua variant basca: El xoriço de Pamplona, preparat amb carn molt
finament picada. Altres varietats són el xoriço de
Cantimpalos, poble de la
província de Segòvia a on es fa la
"Feria del Chorizo",
[1] així com el de
Salamanca, el
de La Rioja i el de
Potes (
Cantàbria).
Notes
En un anònim castellà del segle XVI titulat Manual de mugeres en el qual se contienen muchas y diversas reçeutas muy buenas
(Manual de dones el qual conté moltes i diverses receptes molt bones)
es detalla la "Receta para hacer chorizos" (Recepta per a fer xoriços):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada